MANIFEST CORRELLENGUA 2012

Hola amics i amigues,

Enguany ens va tocar a la classe de 6é del Convent encarregar-nos de confeccionar el manifest que es llig en l'activitat conjunta del Correllengua. El llegiren molt ben llegit (tot siga dit) Gorka, Carla i Ana i en ell recordàrem la importància de fer ús de la nostra llengua allà on estem perquè aquesta estiga més viva que mai; la figura de Joan Fuster i la seua obra Nosaltres els valencians i la creació ara fa huitanta anys de les "Normes de Castelló".

Ací vos el deixe perquè el pugueu llegir...

MANIFEST DEL CORRELLENGUA. OCTUBRE 2012

Xiquetes, xiquets, mestres, pares i mares, iaios i iaies, i tots aquells que esteu hui ací amb nosaltres compartint esta vesprada de festa, sigueu benvinguts.

Volem anunciar-vos que arriba el 9 d’octubre, la festa de tots els valencians i valencianes i amb ella, com ja fa un bon grapat d’anys, arriba al nostre poble la flama del Correllengua!

Sabeu què representa eixa Flama? Representa el valencià, representa la llengua que des de fa segles parlem els valencians, i també els catalans i els mallorquins. Una llengua que representa la nostra cultura, la nostra forma de veure i entendre el món. I sabeu una cosa? És faena de tots estimar eixa llengua, que és la nostra. I això val per als que hem nascut ací, i per als que hem vingut de fora, siga d’on siga.

I ara vos preguntareu: “I com fem per estimar la nostra llengua?” És molt senzill, parlem-la sense complexes allà on ens trobem, escrivim-la sense cap vergonya i aprenguem a fer-ho de la millor manera possible a les nostres escoles. Perquè com deia Joan Fuster:

“Un idioma no pot subsistir, viu, dins la societat que li és pròpia, si no és l’idioma de tothom i practicat per tothom tothora.”

Joan Fuster era un home molt sabut, que estimava amb passió el valencià i que va dedicar la seua vida a aconseguir que el valencià fora la llengua habitual en la vida de la gent d’ací. Ell va ser l’autor d’un llibre de gran importància per a tots nosaltres en el qual ens recorda qui som, d’on venim i cap a on hem de dirigir els nostres passos si volem que el valencià siga una llengua cada volta més forta i no una llengua en perill d’extinció. Aquest llibre, anomenat Nosaltres els valencians, enguany compleix 50 anys de la seua publicació.

A més enguany tenim altre fet important que recordar i celebrar, i és que fa huitanta anys que un grup d’homes que estimaven i coneixien molt bé la nostra llengua, van aprovar les “Normes de Castelló”. Eixes normes ens ensenyen com hem d’escriure el valencià, i gràcies a elles ara podem utilitzar-lo per a fer llibres, cinema, televisió, navegar per internet i fins i tot xatejar amb els amics.

Per això, hui, ací, amb tots vosaltres volem homenatjar el valencià, i recordar Joan Fuster i les Normes de Castelló. En paraules de Fuster:

“La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d’adquirir. Només s’adquireix amb la pràctica.”

Practiquem la nostra llibertat de fer servir el valencià allà on estem... O ARA O MAI!!!

Visca el valencià!