Hola amics i amigues,
Enguany ens va tocar a la classe de 6é del Convent encarregar-nos de confeccionar el manifest que es llig en l'activitat conjunta del Correllengua. El llegiren molt ben llegit (tot siga dit) Gorka, Carla i Ana i en ell recordàrem la importància de fer ús de la nostra llengua allà on estem perquè aquesta estiga més viva que mai; la figura de Joan Fuster i la seua obra Nosaltres els valencians i la creació ara fa huitanta anys de les "Normes de Castelló".
Ací vos el deixe perquè el pugueu llegir...
MANIFEST DEL CORRELLENGUA. OCTUBRE 2012
Xiquetes, xiquets, mestres, pares i mares,
iaios i iaies, i tots aquells que esteu hui ací amb nosaltres compartint esta
vesprada de festa, sigueu benvinguts.
Volem anunciar-vos que arriba el 9 d’octubre,
la festa de tots els valencians i valencianes i amb ella, com ja fa un bon
grapat d’anys, arriba al nostre poble la flama del Correllengua!
Sabeu què representa eixa Flama? Representa
el valencià, representa la llengua que des de fa segles parlem els valencians,
i també els catalans i els mallorquins. Una llengua que representa la nostra
cultura, la nostra forma de veure i entendre el món. I sabeu una cosa? És faena
de tots estimar eixa llengua, que és la nostra. I això val per als que hem
nascut ací, i per als que hem vingut de fora, siga d’on siga.
I ara vos preguntareu: “I com fem per estimar
la nostra llengua?” És molt senzill, parlem-la sense complexes allà on ens
trobem, escrivim-la sense cap vergonya i aprenguem a fer-ho de la millor manera
possible a les nostres escoles. Perquè com deia Joan Fuster:
“Un idioma no pot subsistir, viu, dins la
societat que li és pròpia, si no és l’idioma de tothom i practicat per tothom
tothora.”
Joan Fuster era un home molt sabut, que
estimava amb passió el valencià i que va dedicar la seua vida a aconseguir que
el valencià fora la llengua habitual en la vida de la gent d’ací. Ell va ser
l’autor d’un llibre de gran importància per a tots nosaltres en el qual ens
recorda qui som, d’on venim i cap a on hem de dirigir els nostres passos si
volem que el valencià siga una llengua cada volta més forta i no una llengua en
perill d’extinció. Aquest llibre, anomenat Nosaltres
els valencians, enguany compleix 50 anys de la seua publicació.
A més enguany tenim altre fet important que
recordar i celebrar, i és que fa huitanta anys que un grup d’homes que
estimaven i coneixien molt bé la nostra llengua, van aprovar les “Normes de
Castelló”. Eixes normes ens ensenyen com hem d’escriure el valencià, i gràcies
a elles ara podem utilitzar-lo per a fer llibres, cinema, televisió, navegar
per internet i fins i tot xatejar amb els amics.
Per això, hui, ací, amb tots vosaltres volem
homenatjar el valencià, i recordar Joan Fuster i les Normes de Castelló. En
paraules de Fuster:
“La
llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d’adquirir. Només s’adquireix
amb la pràctica.”
Practiquem la nostra llibertat de fer
servir el valencià allà on estem... O ARA O MAI!!!
