Com haureu vist, amb el bon oratge, les trompes han tornat a eixir al carrer. Xiquets i xiquetes d'Infantil i Primària han représ el joc de les trompes en la placeta i el pati de l'escola, als parcs del poble... Alguns són vertaders experts utilitzant-la arribat a fer una gran quatitat de trucs de difrents dificultats.
En l'àrea d'Educació Física hem aprofitat la tornada de les trompes per recordar alguns dels jocs tradicionals i populars a que jugaven els nostres pares i fins i tot iaios al carrer quan eren menuts.
El primer d'ells va ser al "ROGLE".
Es fan en terra dos cercles concèntrics, l'un de 170cm aproximadament de diàmetre, i l'altre (anomenat mig o mitget), d'uns 40cm. Cada juagdor pot jugar-hi amb una o més trompes.
El joc consisteix a fer ballar les trompes, les quals han de botar dins el cercle gran, d'on han d'eixir ballant. Les llancen quan volen, sense seguir un ordre.
Dins el redolí xicotet s'han de ficar les trompes que no aconseguisquen ballar, desrpés de ser llançades, o les que han pegat el bot fora del cercle i les que no han eixit ballant.
Aquestes trompes s'han de traure de trompada a l'espai exterior, de la manera següent: després d'un llançament vàlid, la trompa, que balla a la part de fora, és arreplegada del terra, pujada entre dos dits (generalment l'índex i el del mig) al palmell de la mà. Aleshores, abans que es pare, la llancen contra les trompes que paguen. Quan se n'han tret, els amos les arrepleguen per jugar-hi.
També es pot tirar directament contra les trompes que paguen, en fer ballar la trompa, ja siga per a traure-les ja siga per marcar o capolar la dels altres jugadors.
Quan una trompa fa campana (és a dir, quan en intentar ballar-la es queda penjant del cordell), pot traure a colps les altres, mentre no se'n solte.
Si totes les trompes paguen, s'han de trure del redolí menut a fora del rogle gran, a colps, amb la punta del cordell reforçada amb una moneda foradada. Quan se n'han tret totes llevat d'una, aquesta continua pagant.
EL segon va ser "LA RATLLA" (original de Villalonga, La Safor)
Es fa una ratlla en el terra. Els xiquets i xiquetes fan ballar les trompes. Quan totes han parat de rodar, la que és més lluny de la ratlla paga, és a dir, es deixa sobre la ratlla.
Després lancent d'un en un. Poden tirar a partir la trompa que paga. Si no la toquen, han d'empomar en la mà la trompa pròpia, mentre balla, per tal de llançar-la contra la que paga. Quan una trompa no la toca, ni en la primera ni en la segona ocasió, paga, canviant-s'hi.
(Explicació dels jocs extreta del llibre Bataller Calderon, J. JOCS POPULARS. Ed. Bullent)
