diumenge, 11 de novembre del 2012

MAI ÉS TARD...

Bon dia màquines!

Ací vos deixe un article extret del Crossfit Journal, sobretot per a aquells o aquelles que abans d'inscriure's en un programa d'entrenament pensen: "Sóc massa major", "Açò és massa fort per a mi i no ho aguantaré", "Segur que acabe l'última", "No podré aguantar ni la primera classe"...

Fa tres anys, Jean Stewart va començar a sentir-se vella. Una dona orgullosa, que es va adonar que havia de fer un canvi en la seua vida per millorar la seua salut a llarg termini.

"Veig la gent que està encorbada i vella, en els seus 60 i 70 anys", diu Stewart. "Jo no vull ser així. Estava perdent la funcionlitat en la vida quotidiana, anava encorbant-me i ja no podia alçar objectes correctament. Jo només volia viure la meua vida i sentir que ho feia de manera saludable ".

Com un mestra d'educació física jubilada, sempre havia mostrat gran interés per mantindre's en forma, però s'avorria a les classes d'exercici físic per a gent major. El pitjor de tot, estava cansada de ser tractada com una persona vella que era incapaç de realitzar qualsevol activitat física. Per tant, a l'edat de 83 anys, Stewart va decidir reinventar-se a si mateixa.

"Va vindre caminant al gimnàs amb el nostre anunci al diari doblegat baix el braç i ens el va mostrar", recorda Cheryl Cohen, fundadora, propietària i entrenadora principal de CrossFit Desert a Palm Desert, Califòrnia "Jo li vaig preguntar què volia de CrossFit i ella va dir: "Bé, m'agradaria que em resultara  més fàcil baixar al jardí, pujar i tornar a baixar. M'agradaria ser capaç de moure el bosses de terra per a testos de 9 kg. "

Insegura de l'ambient en què havia entrat, Stewart va pensar que no tenia res a perdre. Cohen li va assegurar que podia prosperar en CrossFit Desert.

"Sempre he estat una persona obstinada, m'ho hauràs de demostrar", admet Stewart. "I així ho va fer Cheryl."

Tres anys més tard, Stewart diu que va trobar el que estava buscant.

"Estic ací amb tots els altres", diu. "Sóc molt competitiva, tractant de destacar en tot el que faig. CrossFit és una qüestió de veure el que tens dins i fer-ho el més gran possible. "

Els majors beneficis, diu Stewart, han estat la millora de la seua flexibilitat i equilibri. Ella fa flexions de braços, dominades, llança pneumàtics, pes mort, squats, exercicis amb corda - tot adaptat al seu nivell d'habilitat -.





"He après a estirar la corda", diu Stewart. "No puc pujar a la corda, però he après a posar-me dreta des de gitada estirant de la corda, que és un èxit".



I afegeix: "A més a més ara m'ajupisc correctament."

Ara Stewart també treballa més còmodament al seu jardí.

"Fem la posició de planxa i puc mantenir durant dos minuts. Quan utilitza la roda d'abdominals, es posa de genolls, fa tort el recorregut i ho fa de 10. És simplement increïble ", diu Cohen. "Té un core (zona central del cos, abdomen) extremadament dur. I crec que això ha ajudat moltíssim a millorar el seu mal d'esquena. "



I Stewart inspira no només els companys i companyes que estan en Desert CrossFit. Quan a mitjans de gener van publicar a la pàgina de Facebook de Crossfit una forto seua, alçant 68 kg en pes mort, es van rebre prop de 11.400 "m'agrada", prop de 1.900 comentaris i va ser compartit gairebé 5.000 vegades.



Hui ja alça en pes mort 69 kg.

"Hi ha tanta gent al món amb tantes excuses", diu l'entrenador. "Ella no considera que el que fa és quelcom gran, però ho és. "

Sí, ella pot
Nascuda el 1929 - el mateix any que el famós i accidentat Dimarts Negre en la borsa amb què va començar la Gran Depressió - Stewart segueix sent humil tot la seua condició d'estrela de rock. Sosté que més gent hauria de participar en classes de CrossFit. "No crec que el que faig siga una cosa especial", diu Stewart. "Tothom pot fer CrossFit, però CrossFit no és per a tots. És un treball dur i cal estar compromesos".

Stewart té 12 néts i besnéts.

"Al principi, els xiquets no entenien per què volia fer Crossfit," diu. "Però ara veuen el que és i el que significa per a mi. Crossfit és com una altra família. Ens animem els uns als altres. Sentim mútuament les seues faltes. Ens preocupem els uns pels altres. "

Mentre ella no competeix, diu Cohen, Stewart és "una jugadora d'equip completa" i va a cada competició local o esdeveniment per animar els seus companys.

Per la seua banda, Stewart diu que ella encara està aprenent.

"He eliminat" no puc "del meu vocabulari", diu. "Ara puc i ho faré. Després de tot, l'edat és només un estat d'ànim ".


(Font de les fotos i l'article: Crossfit Journal)

1 comentari: